BRANDING

No, no crec que les marques es puguin compara a la religió, tal com diu Wolff Olins, però sí que s'han convertit en un concepte imprescindible, a la vida de la majoria, i gairebé inevitables per al món senser.
Amb el nivell de consumisme de la nostra societat cada empresa necessita competir amb les demés. I la millor manera de fer-ho és a través d'una imatge corporativa que atregui al seu públic i que la distingeixi de la competència. A través d'aquesta imatge, convertida en marca, una empresa pot arribar a consolidar-se, o no, en el mercat.
El que si que crec, i de fet, ho veig cada dia pel carrer, és que les marques són els màxims contribuiens de la distinció entre classes sosials. Moltes vegades la única manera d'entrar en un grup de persones és mostrant el teu gust envers un estil o una marca determinada, tant si hi diu Chanel com si hi diu Nike.
En quant a la referència feta al text d'Olins sobre les marques d'ONG i d'organitzacions solidaries crec que en aquest sector és no més s'haurien d'esplaiar els dissenyadors. És veritat que una imatge treballda dona la impressió de més alt nivell econòmic, cosa que perjudicaria a aquestes organitzacions a nivell de rebre donatius. Però amb una bona marca una ONG es pot donar a conéixar i recaptar tants diners com vulgui. En canvi, si la organització no és coneguda pel públic, aquesta no obtindrà els fons necessaris per duur a terme projectes o campanyes d'ajut.
Les marques no es limiten a la moda. Les marque són tot el que veiem pel carrer, pels mitjans de comunicació, etc. i poden ser d'ajut a causes més profundes que no les sabates que ens posarem per anar de festa.
Hi ha gent que creu que portar marques és inevitable ja que estan per tot arreu, d'altra que es nega rotundament a portar-ne. Però jo crec que simplement has d'utilitzar el que més t'agrada, tan si tè un nom escrit a l'etiqueta com si no.
Les marques existeixen, això si que ho és d'inevitable, així que, perquè no apendre a conviure amb elles?